Buscar

La nostra història

Orígens i Història

Fig1. - Fundadors de la penya - 1933

La primera referència a la pràctica de la caça i als caçadors a La Jonquera, data de l’any 1887, quan l’escriptor, excursionista i caçador jonquerenc Carles Bosch de la Trinxeria, dins el seu llibre Records d’un Excursionista, ens parla de les seves caceres amb els caçadors del mas del Cortal (dels Estanys), així com de la cacera del porc senglar dins les verges boscúries de Requesens. En aquest darrer escrit, Bosch, ens destaca la presencia del porc senglar als boscos de La Jonquera (fet del tot extraordinari a l’època), ja que aquest animal, restava gairebé desaparegut dels boscos degut a la sobreexplotació d’aquests en extreure’n llenya i carbó. 

Tot i que la caça menor (conill, perdiu i llebre principalment), era la que predominava a l’època i a la que la majoria de caçadors es dedicava, a l’any 1933, una vintena de caçadors de La Jonquera, Agullana i Cantallops, formen la “penya de caçadors Kaisser”, que es dedicava esporàdicament a la caça del senglar. La “penya”, sense seu concreta, fou batejada amb el nom de l’únic gos que tenien per caçar-lo i que varen adquirir entre tots per a poder practicar aquest tipus de caça. 

Fig2. - Batuda al senglar a la Jonquera -1951

Més endavant, als anys 50, el nombre de caçadors del senglar va anar creixent i es pogué formar colla estable amb la incorporació de nous caçadors arribats d’altres pobles com El Portús i Capmany. Les captures però i amb molta sort, tot just arribaven a la dotzena d’exemplars en tota una temporada. 

Fig3. - Batuda senglar a la civadera i camp del calze - 1961
(4 senglars morts) en aquella època era molt difícil caçar 4 en un dia

Arribada la dècada dels anys 60, la cacera del porc senglar començà a guanyar protagonisme gràcies a la proliferació d’aquesta espècie a l’Albera i de mica en mica, cada poble començà a formar la seva pròpia colla local de caçadors. A la Jonquera però, eren dues les colles que hi havia; la colla del “Tit” (Enric Pagès) i la colla d’en “Jep del Marfil” (Josep Sabà). Tot i amb això, durant aquells anys, molts dels caçadors de la Jonquera es varen federar també com a socis de la Societat de Caçadors de l’Alt Empordà (que fou de les primeres a tenir vedat privat de caça), caçant durant un temps, al vedat que aquesta societat tenia als termes de Rabós i Espolla.

 L’any 1971, s’inicia el procés per a la constitució de l’Area Privada de Caça de La Jonquera i al 1972, es crea l’Agrupació de Caçadors i Propietaris que serà finalment titular de l’acotat G-10.053, essent el seu primer President, el Sr. Jaume Torrent Ormaechea (Alcalde de la Vila, propietari i caçador). Arribats a aquest punt, les dues colles existents i dedicades a la caça del senglar, s’unifiquen en una de sola naixent l’actual colla dels senglar de La Jonquera. Amb la creació de l’Agrupació, es regula finalment l’activitat de la caça al poble i s’inscriuen 205 socis (entre propietaris, caçadors de senglar i de caça menor), nombre que paulatinament anirà minvant degut a l’envelliment dels socis i a la manca de relleu generacional. Així, als anys 80, el nombre de socis es situà en la mitjana d’uns 140 i poc a poc, anà decaient fins arribar al nou mil·lenni amb uns 90 associats. Arribat el 1978, el Sr. Jaume Torrent deixa la presidència de l’Agrupació i en l’assemblea constituïda el 13 de Març, es nomena president el Sr. Enric Pagès Sabiol (“El Tit”). 

El 19 de Juliol de 1986, un incendi iniciat al Portús, devastà gran part del territori de l’APC de La Jonquera i també gran part de la serra de l’Albera, en total es cremaren 26.000ha. de terreny i la pràctica de la caça, no només a La Jonquera (el foc afectà a 21 municipis), es veié interrompuda durant un llarg període de més de 2 anys. 

Al 1992, s’inicien els tràmits per transformar l’Agrupació de Caçadors i Propietaris en Societat de Caçadors de La Jonquera, aprovant-se els estatuts el 23 de Març, nomenant junta directiva i de nou escollir President al Sr, Enric Pagès Sabiol, que ho serà fins a l’any posterior. Arribats a 1993, al·legant motius d’edat, el Sr. Enric Pagès renuncia al seu càrrec i en assemblea general de 24 d’Agost, s’acorda nomenar nou president de la Societat al Sr. Jaume Cufí Saqué.

 Al novembre de 2007, davant la pèrdua del Sr. Jaume Cufí Saqué, assumeix la presidència accidental el sotspresident vigent Sr. Jaume Giró Tura, que ho serà fins a l’assemblea extraordinària del 18 d’Abril de 2008, on s’escollirà com a nou President al Sr. Jaume Sabiol Canela, qui continua en l’actualitat. 

Més endavant, el 22 de Juliol de 2012, un altre gran incendi forestal també iniciat al Portús, tornà a devastar gran part del terreny de l’APC de la Jonquera (2.600ha.), afectant el 62% de la seva extensió i cremant en total a l’Empordà, més de 12.000ha. En conseqüència, l’activitat de la caça es tornà a veure interrompuda (sobre terreny cremat) durant 2 anys i fins arribada la temporada de caça 2014-15, no es pot tornar a caçar amb normalitat.

En l’actualitat, la Societat de Caçadors de la Jonquera, compta amb un centenar de caçadors i un acotat amb 3.447ha. d’extensió i tot i que la pràctica de la caça menor ha disminuït els darrers anys, centra la seva activitat principal en la caça major de les espècies de senglar, cabirol i mufló.