L’ermita de Santa Llúcia, és una capella romànica que data d’abans del segle X, tot i que el seu aspecte actual, l’adquirí a partir dels segles XII o XIII quan aquesta fou restaurada. Està situada a 2 km al nord-est del poble de La Jonquera i s’hi pot arribar fàcilment amb cotxe des de la carretera de Cantallops. Després de l’església de Santa María, és la construcció de culte de major rellevància de La Jonquera. Documentada inicialment com a ermita de Sant Miquel de Solans, durant un temps tingué la condició de parròquia, però al segle XVII, passà a dependre de Santa Maria de la Jonquera i canvià l'advocació de Sant Miquel, per la de Santa Llúcia. L'edifici actual, pertany al darrer període del romànic. Consta d'una sola nau, coberta amb volta apuntada i capçada amb absis semicircular. Està bastida amb carreus de granit, ben alineats. La portalada és a la façana de migdia, i està formada per tres arquivoltes en degradació, amb guardapols exterior i sense ornamentació. A la façana de ponent, hi ha un petit campanar de cadireta i l'absis, presenta una interessant finestra de doble esqueix. A l’interior, encara es conserva una pica baptismal de l’època original, tallada en bloc de granit i amb forma de copa. Aquesta pica però, malgrat ser coetània a l’església, contemporàniament fou repicada de nou, modificant-se l’aspecte original. També es conserva l’ara d’altar antiga, que avui serveix de taula a la font vella de Santa Llúcia, que es troba a la vessant sudoest, a uns dos-cents metres sota la plaça. Adossada a la casa, hi ha l'hostatgeria o casa de l'ermità, construïda molt posteriorment, probablement pels volts del segle XVIII. Un tret a destacar de Santa Llúcia, es que s'hi celebra un aplec molt popular cada dilluns de Pentecosta.
Ja en temps més recents (a partir del 1968), diferents veïns del poble junt amb caçadors de La Jonquera (que cada any hi celebraven la cloenda de la temporada), varen crear l’entitat “Amics de Santa Llúcia”, que es dedicava al manteniment i neteja de les feixes i terrasses de la plaça de l’ermita. Així, durant més de 30 anys i fins que posteriorment se’n va fer càrrec l’ajuntament, la restauració de l’ermita, de la font, el cuidat dels arbres i parets, varen córrer a càrrec d’aquesta entitat,que portava a terme aquestes feines de forma totalment voluntària. Antigament, l’aplec va tenir molta repercussió als pobles veïns del Vallespir i encara ara, Santa Llúcia, advocada pels fidels com a patrona i sobirana de la vista, compta amb una gran veneració en els pobles de les dues vessants de l’Albera. Ara bé, tot i això, l’aplec no es celebra el 13 de desembre (Sta. Llúcia), ni tampoc el segon diumenge de maig, es celebra curiosament, tots els dilluns de Pasqua de Pentecosta.
A l’any 2000, es valorà per part de l’Ajuntament la possibilitat de pavimentar la pista forestal però finalment la pressió d’algunes entitats locals, van evitar que el projecte tirés endavant.
La facilitat d’accés però, així com el molt ben acondicionat espai de lleure existent, amb font, porxos amb graelles, etc... fan de Santa Llúcia un lloc molt freqüentat els caps de setmana (sobretot durant la primavera i també a l’hivern si no bufa la tramuntana). Per Santa Llúcia, també hi passen molts excursionistes que fan la travessa dels Pirineus, tot resseguint el sender de gran recorregut GR11, que puja des de la mateixa plaça de l’ermita cap a Puig Falguers i la punxa de la Barbota.
Per arribar a Sta. Llúcia, cal prendre la carretera GI-601 que surt de La Jonquera i puja cap a Cantallops. A mig camí, passarem per una recta molt llarga anomenada de Can Forcada. Al final de la recta, a l’esquerra, trobarem el trencant que porta cap a l’ermita (està indicat) i després de 3,3 Km. arribarem a la capella.