Sant Julià dels Torts

L’ermita romànica de Sant Julià dels Torts, es troba situada a la vessant nord-oest del municipi de La Jonquera, a la muntanya de Calmelles, entre els colls del Portell i de Panissars. St. Julià dels Torts, és la parròquia del veïnat amb mateix nom que formen les diverses masies que hi ha a les rodalies de l’ermita. La capella, de petites dimensions, està situada a uns 450m. d’alçada, sobre una imponent penya granítica, envoltada per densos boscos d’alzinars i suros. Compta amb molt bona situació i tot i que actualment ha quedat mig absorbida per l’espessor del bosc, les seves vistes continuen sent del tot privilegiades. Podem dir, que junt amb les del castell de Requesens i de Rocabertí, St. Julià compta amb una de les millors panoràmiques del terme de La Jonquera. Si ens acostem al balcó que hi ha a pocs metres de l’entrada de l’ermita, podem gaudir d’unes magnífiques vistes que ens deixaran observar amb detall tota la façana nord del terme, es a dir, des del coll del Priorat, passant pels trofeus romans de Panissars i el castell de Bellaguarda (situats sempre a la nostra esquerra), fins al pic de Puig Neulós (de 1256m.), que és el pic que corona la serra de l’Albera. Més a la dreta, podrem observar la serra de la muntanya de la Bastida i just davant nostre, el castell de Rocabertí. Al fons, si la visibilitat és bona, també podrem veure en tota la seva esplendor, la plana de l'Empordà i la badia de Roses.

L'ermita de Sant Julià, és un edifici preromànic (segle X), reconstruït posteriorment durant el període romànic tardà (segle XII-segle XIII). És una construcció d'una sola nau, de volta de canó acabada en semicercle. A migdia, hi trobem una finestra amb arc de mig punt d'interior rectangular i a l'exterior, una espadanya formada per tres pilars sense arcades. A la portalada, l'arc de migdia, té tres arcades amb llinda grossa i el timpà és llis. S’ha de dir però, que aquests darrers elements arquitectònics, provenen de les reformes realitzades durant els segles XII-XIII i que arrel d’aquestes modificacions, més tard, al mur de migdia, també s'hi fer un altar lateral on s’hi adossà la sagristia. Com a element ornamental important, podem destacar a l’igual que a Santa Llúcia, la pica baptismal de l’ermita, molt senzilla, feta de pedra granítica, que s’ha conservat aquí en estat original, però que es troba en un estat força deteriorat. A l'exterior, s’hi trobava també el cementiri del veïnat, però actualment ja no en queda cap vestigi, ja que aquest, va ser traslladat a la Jonquera durant els anys 1920/1930.

El document més antic on apareix esmentada aquesta ermita, data del segle XI i es troba a l'arxiu d'escriptures de Santa Maria de Vilabertran. Fins a principis del segle XX, tots els 7 de gener, la gent de la rodalia s'hi aplegava per celebrar-hi la diada del Sant. Però degut al mal temps que acostuma a fer per aquestes dates, l’aplec canvià d’ubicació i fou traslladat al mas de Can Morató (al veïnat). Amb els anys però, la festa acabà passant a l'oblit, a l’igual que la capella, fet que va comportar-ne un ràpid deteriorament així com l'aparició de greus problemes a la teulada. A l'any 1978 però, membres del Centre Excursionista Jonquerenc i del G.A.T (Grup d'Art i Treball), hi van fer els primers treballs de consolidació i posteriorment, feines de neteja i arranjament de la font de St. Julià, situada a l'oest de l’ermita, a pocs metres sota aquesta. També es recuperà la festa i durant anys, s’ha anat celebrant a principis de setembre, on al migdia s’hi diu missa i a continuació, es serveix una arrossada popular. A la tarda, a vegades s’hi fa un ball. Ara bé, des de fa uns anys, la tradició s'ha tornat a perdre per manca d'assistents i l'última celebració, va tenir lloc a l'any 2000.

Per arribar a l’ermita de Sant Julià dels Torts, cal anar-hi per la carretera N-II i entrar-hi a l’alçada del km. 783, on hi ha una pista forestal a l'esquerra (poc després d’haver passat per sota l'autopista), que indica amb un rètol la direcció que cal seguir. Cal anar-hi amb vehicle tot terreny, amb el qual es pot arribar fins a la mateixa capella, però si hi accedim amb vehicle de tracció normal, només podrem arribar fins al mas de Can Pous, on haurem de deixar el vehicle i pujar a peu els darrers revolts que hi ha i que són molt pronunciats. Si volem anar-hi a peu, es pot sortir des de la vila de la Jonquera, per anar a buscar el pont dels Carols (passada la gasolinera BP, a l’esquerra). Un cop travessada per sobre l’autopista, prendrem de seguida un trencant a la dreta i seguirem les indicacions dels cartells, que en faran travessar el còrrec de les Vinyes. Més endavant, tornarem a trobar panells indicadors que el GAT (Grup d’Art i Treball de la Jonquera), ha col·locat en tot el traçat primitiu de la drecera de Sant Julià i seguint-los, ens conduiran primer pel veïnat de St. Julià i més endavant, cap a la mateixa capella.