Tasques de Recuperació de l'Entorn

-L’Alt Empordà, ha sigut sempre un país de vent, un país de tramuntana. El particular clima que aquí es dona, amb els seus forts episodis de vent, en són el seu tret més característic. A la contrada de La Jonquera, on el sòl es sec, composat per gres, rocam i amb poc terrer, els arbres, inclinats per l’acció del vent i aferrats al terra per gruixuts arrelams, ja ens mostren com d’habituat s’ha d’estar per poder conviure amb aquest clima. I es que aquí, a l’Empordà, tant pels arbres com per a les persones, el vent acaba per formar part de la nostra vida, a l’igual com ho fa el soroll d’una sirena o d’un clàxon per a l’habitant d’una ciutat. 

De la mateixa manera que el vent pot ser beneficiós per a factors naturals com ara la pol·linització, a l’Albera, aquest juga un paper més transcendental, tant, que ha acabat per modificar-ne l’ecosistema. Aquí, la vegetació, predominantment mediterrània (amb el suro com a referent), ha coexistit des de sempre amb magnífics boscos continentals. Però aquests boscos, de gran bellesa i valor, es troben aquí obligats a resistir sobre un sòl batut pel vent, ressec, amb poca humitat, que els hi ocasiona un difícil desenvolupament, car no n’és el seu hàbitat ideal. Es podria dir, sense equivocar-nos, que els magnífics exemplars de faig, roure i castanyer que trobem a l’Albera, són uns veritables supervivents (de fet són els boscos continentals més orientals de tota la península ibèrica). A l’estiu, degut a la sequedat que han anat prenent els boscos i a les altes temperatures que s’assoleixen durant aquesta època de l’any, el risc d’incendi augmenta notablement per aquests boscos. Aquests factors, sumats a l’accidentalitat i negligència que l’esser humà pot ocasionar, fan que periòdicament, a l’Albera, s’originin focs. Històricament, sempre que aquests s’han donat i les condicions de sequedat i vent han sigut les idònies, s’han cremat amb gran rapidesa immenses extensions de bosc, provocant-se la pèrdua de part d’aquests boscos. Tant es així, que dècada a dècada, incendi rera incendi, els boscos continentals de l’Albera es veuen sempre amenaçats pels focs i per l’avanç del sotabosc mediterrani, que poc a poc els va substituint. 

Els caçadors de La Jonquera, per desgràcia, coneixem molt bé les repercussions naturals que comporta un incendi forestal, ja que tots n’hem viscut algun a les nostres pells. Però ha sigut a través d’aquestes experiències, que hem après a entendre el país on cacem. Conscienciant-nos de que tard o d’hora podem tornar a veure com es perd tot allò que tant de temps ha costat refer, els caçadors no podem evitar enyorar-nos de les boscúries que un dia ens regalaven la vista. I per aquest motiu, dintre de les nostres possibilitats, cada any portem a terme diferents activitats per a recuperar els boscos, a la vegada, que millorem l’hàbitat dels animals que hi viuen, perquè sabem, també, que sense bosc, tampoc hi ha caça. 

.

Cuidar de la natura per la caça, és com treballar un hort... per poder recollir, cal primer sembrar. L’essència de la caça, tot i que malauradament encara es molt desconeguda per bona part de la societat, incompresa i fins i tot malvista, té molts més punts en comú amb l’ideal ecologista de lo que hom es pot arribar a imaginar. Tot i que per a depèn de qui, pot semblar tota una contradicció, el veritable caçador, encara que en el fons caci, sempre vetllarà per conservar la presència a la natura de les espècies animals i vegetals. I es que els nostres ideals, no són tan diferents, doncs treballem per disposar d’una natura exuberant i una fauna abundant. 

Resignats potser per les realitats de casa nostre, però convençuts del nostre paper per a contribuir a recuperar aquest “nostre hàbitat”, que tan apassionadament defensem a través de la caça, els caçadors de la Jonquera, en col·laboració amb d’altres entitats locals amants de la natura, com ara el G.A.T. (Grup d’Art i Treball), optem per portar a terme diferents accions enfocades a la recuperació de la natura i de la fauna. Així, per exemple, realitzem reforestacions d’arbres, rehabilitació de fonts, recuperació i obertura de punts d’aigua i un llarg etc. que són prova del nostre compromís. També l’arranjament i neteja de camins, ha sigut sempre una constant i d’aquest treball, cal dir, que se n’aprofiten tots els demés usuaris de la natura, tot i que no sempre tothom ho sap veure. 

Gràcies a la presència que molts caçadors tenim també dins les diferents Agrupacions de Defensa Forestal i en col·laboració amb aquestes, fa molts anys que també es treballa sobre la creació i manteniment de punts d’aigua, que serveixen tant per a la captació d’aigua en cas d’incendi, com per al profit dels animals durant les temporades d’estréss hídric. El manteniment d’aquests, per a que no es tapin, és bàsic, així com l’obertura de nous punts, que degut a la pèrdua de deus, a vegades es fa del tot necessari. 

En quan a la rehabilitació de fonts, molts cops ja perdudes, es persegueix un doble objectiu, coincidint en aquest cas, interessos naturals i culturals. L’objectiu principal, és el mateix que el dels punt d’aigua, però a més petita escala, l’altre en canvi, és fixa en el manteniment del patrimoni natural existent a les muntanyes i que amb el temps, corre risc de perdre’s. Aquestes fonts, un cop desenterrades, acanalades, emparedades i rejuntades, serveixen per a la creació d’abeuradors i mulleres, que els animals fan servir per beure i netejar-se, alhora, que ens serveixen als caçadors i excursionistes, com a àrea de descans on poder refer-se de l’esforç i refrescar-se. 

Un altre punt on es treballa habitualment, és en la recuperació de camps de conreu abandonats. Cada any, els caçadors de La Jonquera recuperem algun camp de conreu, que degut a l’abandonament del medi rural, ha anat quedant abandonat i que amb el pas dels anys, s’han convertint en estepers, bardisses o matissers sense cap utilitat. Aquí, centrant els esforços en la millora d’hàbitat per als animals, es desbrossen camps, per girar-ne la terra i podrir-ne les arrels i posteriorment, sembrar-los amb civada, userda, girasol o pasto del Sudan, segons es vulgui alternar l’època de grana i aprofitament.