Els Estanys de la Jonquera, són un conjunt de petits estanyols i prats humits, que es troben al sud-est del terme municipal i que ocupen en conjunt una superfície total d’unes 29 Ha. La majoria dels seus estanys, són de poca extensió i a l’estiu s’assequen completament, tot i que alguns, com l’Estany Gran, pot conservar l’aigua gairebé tot l’any. Sota el topònim genèric dels Estanys de la Jonquera, s’identifiquen els següents estanys: l’estany Petit, el Prat Llong de Baix, l’estany Gran, l’estany de Terra Negra, l’estany d’en Figa, els Prats del mas Baleta i l’Estany de Baix. Tota aquesta zona, té una alçada mitja sobre el nivell del mar d’uns 170 metres i el clima, n’és el típic mediterrani. La precipitació pluviomètrica mitjana és d’uns 770 mm. per any.
Pel que fa a la flora, en aquest espai humit apareixen algunes peculiaritats, com són les gespes d’isoets, els creixenars, els herbassars de càrex, canyissars, les joncedes i els prats de dall. Entre les espècies hidroxíliques que s’hi ha observat, hi ha la carofícia “Nitella translucens”, una alga molt poc comuna a Catalunya. Entre la fauna invertebrada, destaquen les poblacions de coleòpters aquàtics, amb més de 160 espècies catalogades presents i també sangoneres.
Pel que fa a la fauna vertebrada, cal destacar la presència de 10 espècies d’amfibis i entre els rèptils, en especial destaca la presència esporàdica de la tortuga mediterrània i la del rierol. En quant a flora i fauna però, no és tan específica com a les demés zones humides i en aquest entorn, hi podem trobar boscos de suredes i sotabosc de bruc, estepa negra i gatosa. També completen l’entorn diferents camps de conreu. Pel que fa a la fauna, la zona constitueix un paratge d’estada important per a aus migratòries i també és un bon punt per observar conills, llebres, genetes, guilles o senglars a vora els estanys.
Com a elements destacables de la zona, podem nombrar a demes dels estanys, l’itinerari a peu existent per descobrir els abundants monuments megalítics presents. Seguint aquest recorregut (que es troba perfectament senyalitzat), podem trobar els diferents menhirs i dolmens que constitueixen el conjunt megalític del Mas Baleta. Prop del Mas dels estanys, també hi ha un mirador de la zona on poder observar l’activitat de la fauna. La zona, propera a la carretera GI-601 que porta a Cantallops, està ben comunicada i compta amb molt fàcil accés, per tant, aquest paratge pot comptar molt habitualment amb la visita de senderistes, fotògrafs, ciclistes, etc, sobretot durant els caps de setmana. La zona va ser arrasada primer per l’incendi de juliol de 1986 i després pel del juliol de 2012, i només queden els estanys com a úniques zones verdes en un paratge dramàticament carbonitzat.
Aquesta zona humida està inclosa dins el PEIN “Estanys de la Jonquera” i englobat dins els espais protegits de la Xarxa Natura 2000. La totalitat d’aquest indret (68,5 hectàrees), va ser declarada per part de la Generalitat de Catalunya, Reserva natural de fauna salvatge a l’any 1996.
Com a curiositats, podem dir que el Centre Excursionista Jonquerenc, organitza des de l’any 1983 la popular Marxa dels Dolmens, itinerari de la qual, passa pel costat dels tres estanys. També el G.A.T. (Grup d’Art i treball de La Jonquera), hi realitza esporàdicament marxes nocturnes. Les postes de sol que es poden contemplar des del mirador de l’estany Gran (amb el relleu del Canigó al fons), també aporten un gran encant a aquest paratge, donant-li el revulsiu definitiu per poder catalogar aquest indret com espai de gran interès.
