Un dels indrets més emblemàtics i de gran bellesa que es pot trobar a les muntanyes de La Jonquera, és el de Rocabertí. Aquest paratge, es troba situat a uns 3 km al nord-est de la vila de La Jonquera, a sobre el Mas Brugat. Compta amb un castell encinglat a sobre una imponent penya i es fàcilment identificable des del poble, que queda just a sota seu. Els seus orígens són antiquíssims i actualment, en resten només les runes. S'anomena per primer cop a l’any 948, però tot fa pensar que fou construït en època bastant anterior. La posició estratègica d’aquesta fortalesa (que dominava els passos dels colls del Portús i de Panissars), el convertiren sempre en un objectiu molt cobdiciat, causant diverses disputes per obtenir-ne el seu control. Segons el cronista Ramon Muntaner, fins i tot el rei Jaume el Conqueridor hi arribà a sojornar. El castell, tingué un paper molt important a la batalla del coll de Panissars (1285), però poc després, al 1288, fou ocupat per l’exèrcit francès, quan Jaume II de Mallorca envaí l'Empordà. A l'any 1462, davant el perill d'una nova invasió francesa, fou fortificat de nou i es bastiren dues torres als flancs de la muralla, però per aleshores, aquest castell ja estava en declivi i poc a poc, va anar perdent la seva importància. El castell, deixà de tenir cap rellevància militar, a partir de l'establiment de la frontera amb França, arran del Tractat dels Pirineus al 1659.
Degut a la seva situació i al abrupte entorn, el castell de Rocabertí recull multitud de llegendes i misticismes. La llegenda més coneguda de totes és la “de la cabra d’or”, basada en el setge que sofrí el castell per part dels sarraïns desembarcats a Castelló d’Empúries. Si fou així, aquest fet permet pensar que el els orígens del castell de Rocabertí siguin visigòtics, tractant-se així d’una de les poques fortaleses que mai varen poder ser conquerides pels sarraïns. Diu la llegenda, que la guarnició militar del castell, feia dies que es trobava assetjada i que els queviures, començaven a escassejar. Els assetjadors, que tenien encerclat el castell, esperaven pacientment la seva rendició, però els assetjats, llavors, varen tenir una idea per desconcertar a l’enemic: quan només els hi quedava una cabra, abans de sacrificar-la per menjar-se-la, van decidir engreixar-la i llançar-la daltabaix de la cinglera del castell. La cabra, devia acabar desbudellant-se al mateix campament dels sarraïns, els quals, al veure el luxe amb què es permetien engreixar els animals, havien d’entendre que dins el fort, encara quedava menjar per a molts de dies i per tant, llarga capacitat de resistència. Amb aquest engany, els sarraïns s’ho repensaren i abandonaren el setge. Per celebrar l’esdeveniment, els assetjats varen decidir fer una reproducció d’or de la cabra i enterrar-la en algun punt del castell i la creença popular, encara avui, afirma que la cabra encara hi és, amagada en algun indret.
Un altre llegenda encara més antiga, diu que aquest castell hauria estat habitat en èpoques per simiots (éssers fantàstics, mig persones, mig animals), i que un dia molt fred, aquests acolliren al castell a un viatger, que en arribar-hi, es bufà els dits per escalfar-los davant d'aquells éssers. Això, provocà la sorpresa dels simiots, que desconeixien aquesta pràctica. A continuació, per agrair-li la descoberta, els simiots, li serviren un brou ben calent, que ara el viatger bufà també, però per refredar-lo. La contradicció, va convèncer als simiots, de que aquell viatger era un bruixot i l'expulsaren ràpidament del castell.
Per arribar al castell de Rocabertí, cal prendre la pista forestal que surt de darrera el solar de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, a l’avinguda Pau Casals de La Jonquera (a peu de pista hi han indicadors). Remuntant aquesta pista i després de 30 minuts a peu, arribem al Mas Brugat, on es pot contemplar a la dreta, el cingle de Rocabertí. Just al darrera del mas, a la banda est, es troba un camí que planejant primer entre boscos de suros, comença a pujar en direcció cap al cingle del castell. Més endavant, el camí, va agafant un fort desnivell i tot serpentejant entre frondosos alzinars, ens porta després de 30 minuts més de caminada, fins a la coll de Rocabertí. A la dreta de la collada, trobem un cartell informatiu i el castell, que es troba a la dreta a sobre la penya granítica que corona el cingle. Un cop al castell, es pot gaudir d’impressionants vistes sobre la vall del Llobregat i la muntanya de Sant Julià dels Torts (a l’oest), i de la serra del Calze i la Civadera, (al nord-est, per sobre el castell) on es compta també amb magnífics racons com els del Roc del Ginebre i Roc Blau, molt propers al castell.